Tots Soms Pops

"En Farri, l'inimitable Jaume Farriol, escrivia sovint sobre aquesta solidaritat interna dels que soms de Banyoles. Ho expressa a través d'una anècdota fabulosa: un grup de gent havia caigut a les aigües del nostre estany, no sabien nedar i, per tant, demanaven auxili als que es passejaven per la vora de l'aigua. Un dels nàufrags, espavilat i oportú, cridava als possibles resctatadors: "salveu-me primer a mi, que sóc de Banyoles". No sabem com acaba l'anècdota però queda clar que l'home en qüestió apel.lava a l'instint banyolí de socors mutu. Els de Banyoles soms els de Banyoles, és a dir membres d'una societat tribal, d'un entreparents que explica les múltiples connexions sanguínies que hi ha entre tots els barris de la ciutat i entre la vila i la seva rerecomarca. Queda clar: ser de Banyoles més que un orgull és una sort. Perquè sempre trobaràs un o altre que t'ajudi, que et prengui en consideració, que et faci un favor per més estrambòtic que sigui. Ser de Banyoles suposa formar part d'una família extensa, encara que a vegades una mica baraiada. Si dos banyolins es troben en qualsevol confí del món, i es reconeixen com a membres d'aquesta fastuosa comunitat carnal, el més segur que un d'ells pregunti "ah sí, ets de Banyoles? I de quina casa, si és pot saber?". El si es pot saber sempre és una cua obligada i civilitzada a la pregunta en qüestió. El si es pot saber és un deix elegant, que engarlana la tafaneria i la fa més païdora. Tot seguit, l'altre acostuma a fer un reguitzell d'explicacions: "sóc de Cal Gorrista, la meva mare és l'Esperança, i el meu pare era aquell xòfer de la Teisa que va guanyar l'última quina del Banyoles". Per posar un exemple, inventat però perfectament realitzable. Tot seguit el tafaner relliga la seva família amb la de l'interrogat amb una afirmació inequívoca "Doncs em fa l'efecte que tu i jo devem ser parents". I comença, tot seguit, un enfilall embolicadíssim de raonaments "Si la teva mare és l'Esperança vol dir que una seva cosina, la Quimeta, és una cosina de segon grau del meu pare, que és aquell que va prendre mal a les saques i va fer la mili a l'Àfrica". Costa, llavors, entendre quin és el parentesc exacte que uneix les dues persones: una cosina de la meva cosina germana va casar-se amb un nebot del meu pare". El parentesc és forçat però deixa entendre que entre aquells dos desconeguts hi ha lligam, raça, sang barrejada, hi ha, en el fons, la silueta d'una casa forta que, en un moment o altra de la història, va aixoplugar un mateix avantpassat. I és això l'important. I aquest entreparentesc fluix, tou, forçat solda entre els dos una amistat forta: soms de Banyoles, soms entreparents. I llavors, tan un com l'altre, saben que si algú cau a l'Estany l'altra saltarà per salvar-lo. Encara que no sàpiga nedar. Es allò que Xisca de Gardi bategem amb el "Visca nosaltres i els que són com nosaltres". I qui diu un de Banyoles, diu un de Vilavenut, un de Mata o un de Borgunyà. Perquè soms, tots plegats, un socors mutu, una assistència permanent, un favor que s'ha de fer perquè toca. D'això se'n diu identitat. D'això se'n diu comunitat."

Text de Josep Oliveras publicat al blog Xisca de Gardi l’11 de novembre de 2007.

Aquest cartell va formar part de la campanya de promoció de l’obra de teatre Tots Soms Pops, dirigida per Albert Olivas i interpretada per Clàudia Cedó, Jaume Vicens i Gemma Olivas, que es va representar al Teatre Municipal de Banyoles la tardor del 2009.

Característiques:

Pòster 50x70 cm.
Impressió Giclée sobre paper Decor Smooth Art 210 g.
S'entrega en pla dins un sobre de cartró. El marc no està inclòs.